Estic agobiada.. No em puc permetre plorar... i si me mare em veu? Tot i que aquest no crec que sigui el cas, ja que normalment aconsegueixo estar sola a casa meva, és lo que vull. No vull estar amb la meva família.
Sabeu què és sentir-se neguitosa? Sento com si dins meu explotarà en qualsevol moment. No puc. No puc més.
Fa dies que dormo malament, torno a tenir insomni, però és que en el fons des de fa aproximadament tres anys no dormo bé... Tinc com una pressió dins meu, al cor i a la panxa. El cap em diu que aviat explotaré. Sento que no ser que sento. Sento que passa el temps. que tinc massa a fer i lo pitjor de tot no sé com fer-ho.
Sento que tinc que decidir què fer l'any que bé, que no tinc ni els diners ni l'"apoyo" dels meus pares... que de fet, encara he de comentar al meu pare i no ho faig per por.
Sento que mai he treballat i no sé si ho faré algun cop i si realment valc una merda.
Penso i em sento inútil. Escrivint un blog on tots pensen que és una merda i la gent només vol ajudar perquè ni tan sols escric bé. Però què he fet? Un diari públic? És això el que volia? Ara ja ho he fet. Ho sento. És una merda blog. volia fer una cosa increïble, que els meus escrits fessin pensar a la gent i que us agradés i us poguéssiu sentir o no identificats ... però és que resulta que NO SERVEIXO per res... De fet no sé com m'ho faig, que la gent que s'interessava ja no ho fa... dec haver fet algun comentari que no ha agradat o alguna cosa que he demostrat que sóc una falça o que valc una merda.
Per què què sóc sinó una merda? Una merda... que no sap ni qui és ni què vol... no sap res.
I encara em pregunto per què ningú em vol... i és tan evident...
Cada dia es veu. No em faig estimar. No valc ni una merda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada