Una nit fugàs

Avui m'ha vingut al cap. He recordat aquell carnaval del 2013, quan tenia 18 anys. Un dels millors en anys (tot i que no suporto el carnaval).
Vaig conèixer un noi. Bastant més gran que jo, sabia que bastant molt més, però no el feia "tan" gran o no el volia fer.
No ens vam dir gaire gran cosa al bar. Aquella nit jo estava més riallera que de costum i intentava fer veure que era més o menys popular, potser una part de mi buscava algun noi que es fixés en mi. Tot això anava acompanyat del beure, com no, necessitava una empenteta.
Jo i la meva amiga ens va pujar al puntillo, perfecte, ni més ni menys. Vam ballar i ens ho vam passar bé.
El noi de tant en tant em deia coses, i jo fent veure que l'havia entès reia. O simplement reia per quedar bé.
Quan em va dir l'edat, 32 anys, hi va haver una part de mi que li va agradar.
Me amiga i jo al lavabo vam parlar sobre el noi... resulta que li semblava que tenia novia i fins i tot que vivien junts. Allò em va deixar desconcertada, ja que jo pensava que havia estat "tontejant" amb mi.
Vam tornar a ballar. L'estona passava i la nit s'acabava. Quan vaig pensar que no passaria res, ell em va dir si volia anar a casa del seu amic, que es quedava a dormir. Donava la casualitat que era el novio de me amiga. Em feia una mica de cosa, llavors no el coneixia tant com per ser-hi sense la meva amiga i em sabia greu... però hi vaig anar.
Al cotxe vam tenir les mans agafades i no havia passat res entre nosaltres.
A casa del seu amic ell va fer un altre cubata, o més ben dit es va beure un got de whisky a palo seco. Jo vaig decidir que no, perquè eren 6/ quarts de 7...
El novio de me amiga va anar a la dutxa i ens va deixar sols al menjador. Estàvem al sofà amb música de fons a la tele. No sé com va anar però em va acabar fent un petó. Al sofà del seu amic ens vam liar i més tard a la seva furgoneta.
Em sembla que ha sigut el lio més bonic que he tingut...
L'endemà em vaig enterar que estava casat... i ara en l'actualitat té un fill preciós de casi 2 anys... que fort... el que són les coses oi?...

Encara que sembli increïble... sí, això em va passar a mi.
Encara no sé si realment sentia algo per ell o simplement tenia ganes de sentir-me més o menys estimada... com m'ha passat als altres lios... però us he de confessar que va ser un dels lius que em vaig sentir més respectada.
Us imagineu com havien de ser els altres, si aquest estava casat?....
Simplement em va agradar com em va tractar...
Doncs sí... avui m'ha vingut al cap aquest record, i junt amb aquest tots els altres lios... i això em fa pensar en com de sola estic i com desitjo ja un altre lio, o encara millor un amor de veritat...
 Quina és la vostra situació actual sobre aquests temes?...