Tot el dia aburrida, passant de la meva habitació a dalt l'estudi, de l'ordinador a la tv, de la tv a l'ordinador i a l'habitació estirada al llit totalment cansada... dormiria tot el dia de lo cansada, discutint amb els meus pares, sentint els crits del meu pare, estirada al meu llit, llegir alguna estona, ordinador, menjar, culpabilitat, etc. nit pel·lícula o serie, escriure, ordinador, no poder dormir.... La meva super interessant rutina de l'agost....
Anys enrere , però que molt no solia ser així, tot va començar al voltant dels.... mmmm.. 15 anys? quan em vaig rendir de pressionar la meva amiga per sortir... perquè passava que després la seva amiga em fotés la bronca perquè sempre els seguia.
He tingut una adolescència de merda, ho admeto. Tots aquells anys van ser com si no existís, per por? No ho ser.
Potser tot va ser culpa de l'estiu dels 12 anys, dels pas de 6è a 1r d'Eso, potser era jo des del principi que ja no he caigut mai bé, potser tot va començar quan el meu germà tenia 4 anys i jo 12, que vam començar a barallar, gelos, etc. potser tot plegat.... de fet tot va començar llavors?
Dels 12 als 16 no vaig tenir vida, a casa fent veure que tot anava perfecte, a mi mateixa passant sola les discussions amb els de casa, escoltant els problemes de les amigues de la meva amiga, sent jo allà com si fos una paret, perquè això era el què era i aguantant les bronques d'elles quan els hi venia de gust per estar fartes de mi, les entenc, però el mal que em van fer.... Ah, i aguantar "les gràcies" de tots els nens de la classe.
Només em pregunto... si ho vaig passar tan malament, llavors com és que és ara que "he començat" a fer-me mal?
Encara ho passo malament, diferent, però sí.
Els crits del meu pare, les culpes i amenaces que em dóna, les tonteries del meu germà que em desesperen, el pessimisme de me mare, el sentir-me sola, el no valer per res (ni estudis ni res), el no acceptació de la resta de la família, que la meva cosina preferida no m'estimi com voldria, el no explicar tal dolor a ningú, al sentir-me utilitzada, la por a ser i sentir-me tota la vida així.... etc etc etc.
Ser que aquesta entrada es fa una mica pesada... ha sigut resultat d'una tarda aburrida d'agost... però no passa res, ben aviat estaré molt animada!
Per acabar no ser si sopar o no, ho hauria de fer però no tinc gens de gana... i ara a mirar una peli.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada