... i si tornes a caure et tornes aixecar, però mai t'has de rendir, i si caus amb la mateixa pedra, doncs t'has d'aixecar igual... i aprendre'n i no tornar a caure amb lo mateix...
Encara penso amb lo que va passar el cap de setmana..., però ja se'm passarà...
El dissabte, quan vaig acabar de publicar, vaig tornar al llit i m'hi vaig estar tot el matí fins a les 3 de la tarda...sense fer res... A la tarda vaig mirar una pel·lícula i vaig estar per internet i el vespre vaig anar a caminar sola i em vaig estar uns 20 minuts veient el paisatge... i pensant..., després vaig tornar a mirar una peli la d'antena3, que ja vaig veure un altre cop (porqué lo digo yo).
Tot i que a vegades pots explicar algú com et sents, o a vegades no pots, però tens un blog o un diari on si pots, però no sempre pots explicar-ho totalment com et sents.... perquè encara que ho fessis hi han coses que no entendran si no ho estàs passant i sentint... Perquè ningú sap com em sento quan cada dia hi han crits a casa teva, quan penses que la teva família és una merda, que estimes la família, però no és com voldries que fos..., que desitgeries haver nascut en una altre família..., però a pesar de tot són la teva família... i tu no la tries, i en realitat s'estimen..., però costa d'estar amb ells..., i no hi ha manera de demostral-si. No s'enten això..., no se sap ni se sabrà com es sent un que cada dia hi hagi crits a casa seva..., i sentir-te farta d'això... que porta anys durant...., que el teu germà es fiqui amb tu sempre, que se'n rigui de tu, però això realment no és el que més em preocupa. Tampoc se sap què es sent quan un se sent sol. Així em sento jo, em sento sola. Sento que no sempre compten amb mi. Sento que no sóc una bona amiga i que no serveixo per a res. Tampoc sóc una bona filla.Tampoc es pot entendre com se sent algú que sap que no s'està bé a casa, i que ni ells ni tu estàs bé..., i que és on tens que passar més temps...., i que no estàs bé, "però no tens res millor que fer"...
Necessito marxar de casa un temps, és lo que sempre he necessitat, i per fi aquest estiu estaré un temps fora de casa... per fi...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada