La vida m'ha ensenyat que...

Ahir a les 3 de la matinada que no podia dormir...:
Quant era petita ja m'agradava escriure i potser sonarà un mite, una copiada, etc. però és veritat... Mai m'havia plantejat ser escriptora i molt menys tenir un blog, això no sabia ni el què era llavors, però si que havia fet intents de contes, històries... i pensareu: aquesta li agrada escriure? Sí ho faig fatal, però només és un passatemps.
També quan era petita m'agradava cuinar, això ho vaig deixar a mida de fer-me gran, però em segueix agradant i de tan en tan ho faig.
També somiava en ser una famosa cantant i actriu, no és que ho hagi oblidat, és que he tocat de peus a terra, jo cantant? jo actriu? si mai he actuat, si canto fatal... ja he arribat a la conclusió de que això era un somni. Eh! però fins i tot jo em vaig presentar a un càsting, el qual em van trucar, però com vaig tardar hores a contestar ja havien agafat a una altre, vaig participar en una mini sèrie de tv3 que faran algun dia (però només surto segons de fons) i estic per decidir-me apuntar-me a una agència d'anuncis... i algun dia a la vida, quan tingui temps m'apuntaré a teatre, el menys per saber de què va la cosa i per si perdo la vergonya i aquestes coses. Ah, i no oblidem el tema cantar, potser no ho faig bé, però estic en una coral!!!!! Això sí que és una cosa que m'encanta i sempre he somiat en cantar perfecte...
Quan era petita també desitjava ser una espia i la veritat em segueix cridant l'atenció, espiar, acció.... però ara sí, estic somiant massa jajajaj
Per últim i crec que no em deixo res, també m'agradava fer veure que era mestra i estic estudiant educació infantil! Per tant, per tot això, algo estaré fent bé, no? PErquè estic intentant fer tot allò que vull, o m'equivoco?????
Ah, m'oblidava una cosa molt important per mi, semblarà una bogeria, però un dels meus somnis des de ja petita és ser MARE!!! És una cosa que segueixo desitjant, només que quant era petita volia 7 fills i el primer als 20 anys, ejem, això ha canviat una mica, però 3 sí i a poder ser abans dels 30 anys, però l'edat sempre ha anat atardant i l'últim cop vaig dir 25, ara dic abans dels 30 i que com m'han dit mil cops això no es pot planejar!!!!!!!!!!!
Tinc molt clar com no els vull educar, però i si l'hora de la veritat sóc com els meus pares?? Una de les pors que tinc a la vida, a part de l'anterior és que: tinc molt clar que no vull seguir els passos de la meva mare. Ho sento, però és veritat...
Sóc molt negativa i tinc una baixa autoestima, sóc insegura i la vida m'ha donat, m'està donant i em donarà molts cops, però puc dir amb orgull o això crec, que estic contenta de coses que he fet, perquè em sorprenc a mi mateixa. Doncs per exemple, presentar-me aquell càsting, apuntar-me a la coral, confessar el meu amor (tard, però sí ho vaig fer) al noi que m'agradava, un amor platònic per sempre, anar als camps de treball, als 15 anys aprimar-me 10kg+5 de manera saludable... Per mi tot això han estat reptes, moltes coses no les hagués fet abans, altres m'he sorprès a mi mateixa. I avui estic inspirada, i en aquests moments no estic negativa, però estic segura que d'aquí uns dies o fins i tot menys estaré a la foscor de nou.
Ara estic al llit morint-me de calor, les 3 de la nit, sense poder dormir. Reflexionant, pensant.
No ser si puc dir que sóc forta pel què he fet i/o estic fent últimament, però us asseguro que amigues meves a l'adolescència em van dir que no sabien com aguantava allò, i fins i tot una, que ella no sabia si ho podria aguantar.
Actualment m'han dit que sí que sóc forta, però jo no ho puc afirmar.
El que us puc assegurar és que la meva vida millorarà molt més, que ja estic fent esforços per això, i que estic buscant seguretat en mi, creència en mi, aprendre a veure lo positiu de la vida, disfrutar-la, perquè d'això es tracta.
M'està costant de veritat, i molts cops dubto de la meva capacitat i no ser si mai treuré del tot el negativisme, i no ser si ho aconseguiré i no ser si la trobaré o la disfrutaré la felicitat! Però puc estar orgullosa i jo puc dir: HO HE INTENTAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Ah, i si aconsegueixo fer la carrera de psicologia llavors si que podré aconseguir el que em proposi, ja que això és tot un repte per mi! Però m'agraden els reptes! Ho vull intentar!!


No us rendiu mai!!! ENDAVANT!!!!!!!!! :) Petons!

Avui ja no ha anat tan bé el dia, estava més o menys bé, però estic farta dels crits del meu pare... i lo que m'ha acabat de desanimar és el menjar.