El blog olvidado

 Ostras, hasta a dia de hoy no havia visto mi blog, el blog olvidado. Y no sé por qué no lo puedo ver bién. Lo que sí que he visto es que hay muchas personas que han visto mi blog.

Yo contuinuo en ir en terapia, psicóloga y psiquiatra, y ahora mi psiquiatra me dió hora con la trabajadora social, por temas econòmicos. La tendré en enero, igual que mi psiquitra. Pero si que estoy preucupada por qué no tengo psicòloga aún, hace bastante tiempo que no voy... y yo necesito ir...

Luego, tengo 28 años, quiero tener ojalá 2 niñas a mis 32, pero mi psiquiatra me dice que nanay, que quizás más tarde....

Pues ahora aún voy al prelaboral y me siento muy bién allí, pero he estado 6 años, pero ya me siento con ganas de trabajar. Por  eso, hice un curso de auxiliar de administración y atención al cliento. Ahora mismo, lo que hago buscar trabajo, que me ayudan, poco a poco. Y mientras tanto  estoy en el prelaboral.

Y quiero deciros que voy a intentar a hacer otro blog. Pero como de influencer xD. A ver qué tal.

Ah y no sé si lo he dicho pero, el año que viene quiero estudiar CFGS de integración social. Pero necesito dinero.

En fin, hasta la próxima.

Dimarts 29/03/2022

 Hola. som 29/3/2022. Un dimarts. Em sap greu dir-ho... però encara estic malament, i a més aquests últims mesos. he estat com amb molta ansietat.Si voleu us deixo el meu insta, ja m'és igual tot, que ho vegi qui ho vegi...em sembla que els meus pares ja saben massa merda meva. que vagin a la merda. jo no els hi dono permís de que vegin les meves coses. Encara que ells ho fan...

@annavc03

De res

 Hola. Torno a publicar. Últimament estic apunt d'explotar per tot. No sé si us ho havia dit però al prelaboral n'havia fet alguna "" i ara estic aguantant per no fer-ne més. Perquè em venen rampells. Però no només allà. Quan estic menjant amb els meus pares també. Em bé una cosa per dins que fotria tot lo de la taula pel terra. Ho tiraria tot. Però paro. Mini respiro fondo. i em dic: "Ina" controla't. I també em passa pel carrer amb els meus pares i al bar m'ha passat. Us imagineu que comencés a cridar pel carrer?... En fin.

Després de molt de temps!!!!

Ostia. De cop remeno una mica i em trobo amb això. Que puc escriure de nou! Us juro que fa un temps enrere havia estat mirant molt i no hi havia manera. No podia i no podia i avui paaam xd.
A veure avui vull saber si encara hi ha algú que mira el meu blog o si com seria normal com el vaig deixar, ja no el mireu... Què feu gent?...
Una altre cosa. Ah anava a dir que tinc insta anònim, però em sap molt greu, no el puc dir pq si algú del blog sap qui sóc a la vida real... Muero xd.
A veure voleu que segueixi publicant o us importa una merda? Agraïria els vostres comentaris pq sinó veig com que us importa una merda. Tot i que no sé si podré fer anar el blog com el feia anar abans. I no sé potser em dieu que sí, però a lo millor no publico no sé no sé.
I per últim. COM US ESTÀ ANANT EL CONFINAMENT? Jo ara parlo amb un company del prelaboral, parlem cada dia cada moment pq els dos estem avorrits i es passa una mica millor... Però igualment és una puta merda. Estirada al llit tot el dia, moments de desesperació, avorriment màxim...bf no sé.

pastilles ja...

Noixs tinc ganes de morir-me. o de prendre'm pastilles. Però em fa por de morir.

8M

Tot és una merda.
Avui ha passat una cosa al prelaboral.
Resulta que estàvem al pati, descans com vulguis dir-ho. Estàvem 3 noies. I han començat a parlar del seu trastorn, resulta que les dues tenen el mateix que jo, TLP (trastorn límit de la personalitat), i el cas és que parlaven de les seves fillxs, i les dues ho han passat malament i si us ho expliqués "fliparieu" i les dos les han tingut joves, i clar jo era la única que no tinc fillxs.
I m'he sentit malament per tot... doncs perquè penso que no m'he tallat suficient, no m'he tallat com elles. I suposo que per això m'he tornat a tallar, però no com abans, bé sí, com el principi que ho feia amb allò de les pastilles, simplement rascar-me, però ho vaig acabar fent amb cuchilles, amb maquinetes, la cuchilla que té la maquineta... però ara de moment ho torno a fer amb algo punxant però que no talla tant.
I després al prelaboral ens han posat un video de la dona, perquè avui és el dia feminisme i anàvem fent talls per a veure si ho enteníem i tal, i ens preguntaven coses, i jo m'he posat malament per tot el què comentaven, jo quasi no he dit res. Tret de que a casa meva només treballa me mare, que ja ho sé que no hauria de ser així!!!! Que jo hauria de fer més... però el meu pare i germà tampoc foten l'ou. I a mi no m'han ensenyat a endreçar ni res...
I jo em sento tonta per tot. I em sento inútil. I un cacau dins el meu cap que no entenc ni jo. NO. No l'entenc ni jo. I no sé explicar ni res. i sóc incapaç de pronunciar amb paraules... m'ofosco tant. i és que no puc...
És que m'agradaria tant (ja sé que el què diré és estrany i no hauria de ser així), però m'agradaria tant haver passat per algo més dur i poder explicar amb elles, però sento que al seu costat jo no sóc ningú. Mai he sigut feliç i mai he estat acabada, no? És a dir si que he estat acabada perquè com em sento molts dies, cada dia, o en el passat, pe`ro és que no ho puc expressar ni res. No puc, em costa molt.
I avui a l'arribar a casa he anat a menjar, lo primer que he fet. He intentat menjar saludable, però m'ha sortit com el cul. I he marxat de la cuina, he anat a l'estudi... però el cap d'una estona no he pogut evitar tornar a baixar i menjar altre cop. Encara queda tarda per endavant, així que encara és possible que torni a fer de les meves.. però us juro que si torno a menjar per berenar vomitaré. Ara molt és això. Tinc moltes ganes de menjar, i després vomitar-ho tot.
Ara estic pensant en beure acetona en ves de menjar... així potser pararia de menjar.. xD (però no ho faré).
Ojalà ojalà ojalà hagués estat com elles. Tinc 24 anys, però no sé.... (el dimarts en faré 25 :O ). En fi no sé no sé.Jo no crec que estigui fent progressions ni res.
per què merda no sóc feliç??

Aviat...

Ben aviat serà el meu cumple. El 12 de març. Tio. 25 putus anyassos.
Estic ben trista.. . No pels anys eh, que també xd.. no però no. Pq em foto vella tio..
No, però ara en serio... estic trista i no sé per què... o si... tot té un nom...
Em vull tallar, em vull empastillar... vull menjar fins a rebentar... perquè a vegades ho necessito... menjar i no engordar ojalà... estic molt trista tio... i ningú m'entén ni res...
(El títol no té quasi res  a veure amb el contingut però és per posar algo).... sé que quasi ningú ja mira el meu blog..però jo segueixo necessitant-lo així que...